Descripció

Beniardà fou una antiga alqueria musulmana. Després de l’ocupació de la zona per tropes cristianes, va continuar mantenint la seua població àrab, que en el moment de l’expulsió es comptabilitzava en poc més de 200 habitants. L’any 1612, Beniardà va obtenir parròquia pròpia i en 1637 es va independitzar de Guadalest.

Els xicotets pobles agrícoles de fundació àrab i posteriorment repoblats amb “cristians vells”, es consagren a la Mare de Déu i als sants, i sobre les façanes d’alguns carrers obrien capelles que els veïns cuidaven amb fervor.

A Beniardà es conserven les capelles de Sant Joaquim i Sant Joan amb rajoles blaves, i la de Sant Francesc (capella oratòria en alt, entre façanes). Actualment, l’estat de la capella de Sant Joaquim és bo, encara que no tot el que desitjaríem, mentre que la de Sant Joan està a punt de desaparèixer per haver perdut més de la meitat de les rajoles.

Pel que fa a la de Sant Francesc, podem dir que el seu estat és òptim gràcies a la bona conservació per part dels veïns, ja que la remodelació de la capella es va efectuar no fa molts anys, utilitzant en la reconstrucció un tipus d’arc diferent del que hi havia abans.

A Beniardà, la història de les capelles es remunta a Sant Martí, nascut l’any 316 i mort el 397. Natural de Pannònia, que fou sotmesa a Roma per Tiberi. Provenia d’una família romana, militar, i fundador de monestirs a les Gàlies; l’any 371 fou bisbe de Tours. El santoral el celebra el dia 11 de novembre.

Segons la tradició, sent soldat, dóna la meitat de la seua capa a un mendicant. Aquella “Cappa” (paraula d’origen desconegut), en el llatí tardà significava peça de roba que no tenia mànigues i que cobria des del coll i s’eixamplava gradualment fins a la part inferior, és a dir, s’utilitzava per a cobrir-se.

Atès que Sant Martí va donar la meitat de la seua “Cappa”, d’ací prové l’ús del diminutiu “capella”, xicoteta capa. L’origen de l’evolució va portar a què es convertira en el lloc on es consagraria per a conservar la relíquia de la capa. Per això, a partir d’eixe moment, també s’anomena “capella” o xicoteta església, el lloc on se li tributava veneració. Hi ha nombrosos testimonis que, en llocs així anomenats, es creia conservar com a relíquia la capa del sant. Durant els segles VII i VIII, el nom de cappella s’estén a altres llengües romàniques.
En valencià es conserva aquesta paraula en la mateixa forma: capella.

L’economia de Beniardà és exclusivament agrícola, amb productes de secà i fruites.

Festes Patronals a Beniardà

Festa dels Joves
El dia 8 de setembre es celebrava a Beniardà la «Festa de les Fadrines» en honor a la Immaculada. Aquesta festa l’organitzaven quatre joves del poble que havien estat agraciades en un sorteig realitzat entre totes; durant l’any feien alguna rifa per a recaptar diners, ja que encara que les festes es feien més senzilles que ara, també resultava més difícil ajuntar el pressupost necessari per a portar una xicoteta banda de música i altres despeses.

Era costum que els diumenges a la vesprada les quatre majorals, els xiquets i les xiquetes i altres joves que volgueren acompanyar-les, sortiren pel poble amb un estendard de la Verge cantant el rosari; a les portes de les cases que ho demanaven cantaven una cançó, com una pregària a la Verge demanant algun favor. Sabien moltes cançons, però la que més es demanava era per als malalts.

Festes Majors
Se celebren la primera setmana d’agost. Toc de campanes, cercaviles, festival de rondalles, revetles, balls, cavalcades, misses, processons, són alguns dels actes d’aquestes festes amb sabor tradicional.