Benifato

Descripció

 

Benifato és un dels 18 municipis que formen la comarca de la Marina Baixa, situada al nord de la província d’Alacant. És el poble més menut de la comarca, amb una extensió de tan sols 11,9 km², part dels quals pertanyen a la Serra d’Aitana. Es troba a 658 metres d’altitud, en la zona més freda de la serra.

La Marina Baixa té una superfície total de 578,8 km², dels quals Benifato representa el 2,05 %. La comarca presenta dos climes agrícoles clarament diferenciats: la costa i la muntanya. Benifato se situa a la zona de muntanya, als peus de la Serra d’Aitana, que amb 1.558 metres és la segona més alta de la Comunitat Valenciana.

El municipi forma part del conegut Vall de Guadalest, integrat també per Confrides, l’Abdet, Beniardà, Benimantell i el Castell de Guadalest. El vall està envoltat per les serres d’Aitana, Aixortà i Serrella, ocupa una superfície aproximada de 116 km² i té uns 18 km de longitud, travessat pel riu que li dona nom.
El terme municipal de Benifato limita amb Beniardà, Benimantell, Confrides i Sella.

 

Història de Benifato

 

Benifato té el seu origen en una alqueria musulmana que, després de la Reconquesta, va quedar adscrita al Senyorio de Guadalest, conservant la seua població morisca —unes 40 famílies en 1602— fins a l’expulsió dels moriscos en 1609, fet que va provocar la despoblació del municipi.

A partir d’aleshores, una lenta recuperació demogràfica va portar el poble a assolir el seu màxim històric a mitjan segle XIX, amb 253 habitants, iniciant posteriorment un descens progressiu fins als 194 habitants actuals.

Al segle XIII, la Reconquesta avançava cap al sud i els regnes de Castella i Aragó ampliaven els seus dominis. En 1245 es dona per finalitzada la conquesta catalano-aragonesa del territori valencià. Benifato fou repoblat per aragonesos, catalans, francs i altres europeus, mantenint-se també part de la població musulmana per acord de Jaume I.

Fins a 1335, el Vall de Guadalest, considerat històricament una entitat única, va pertànyer a la família Sarrià. Posteriorment, va revertir a la Corona, que el vengué a l’infant Pere, comte de Ribagorça. Més tard passà al seu fill, el primer duc de Gandia, i després a Joana de Gandia, casada amb Joan Ramon Folch de Cardona.

En 1543 es crea el títol de Marqués de Guadalest, que incloïa Benifato, en la persona de Sanç de Cardona i Roís de Liori. Un descendent seu atorgà la Carta Pobla el 22 d’abril de 1611. Després de la mort d’Isidre Tomàs Folch de Cardona, el marquesat passà a Joan Antoni de Palafox per sentències de 1709 i 1712.

L’escut de Benifato, aprovat el 2 de juliol de 2003, reflecteix aquesta història senyorial i el patronatge de Sant Miquel Arcàngel, patró del poble i titular de l’església parroquial. L’escut es descriu així:
Escut quadrilong de punta redona, tallat. Al primer quarter, en camp d’atzur, una balança de plata. Al segon, en camp de gules, tres cards ben ordenats. Al timbre, corona reial oberta.

 

Festes

 

• Festes de Sant Pere

Se celebren el primer cap de setmana de juliol. Són les festes dels joves, de caràcter més informal, amb especial protagonisme de les verbenes nocturnes.

• Festes de Sant Miquel

Tenen lloc l’últim cap de setmana d’agost i són les Festes Patronals Majors. Inclouen verbenes, degustacions gastronòmiques, ofrena de flors, missa solemne i processó en honor al Sant Patró.

• Fira de Sant Miquel

És un esdeveniment dedicat a la promoció de l’artesania i la gastronomia local. Se celebra des de 2004, l’últim diumenge de setembre. Amb motiu de la festivitat de Sant Miquel Arcàngel, veïns i visitants poden gaudir d’un ambient festiu amb música tradicional, animació de carrers, degustacions, exposicions, espectacles de falconeria i altres activitats que permeten descobrir les tradicions, costums i paisatges de Benifato.