Descripció

Confrides està situat a la zona septentrional de la serra d’Aitana i és un dels pobles més alts de la província d’Alacant. El nucli urbà s’alça a 785 metres d’altitud i es troba a la part alta del Vall de Guadalest, just a la frontera entre les comarques de la Marina Baixa i el Comtat.

El seu extens terme municipal, amb 42,20 km², ofereix nombroses possibilitats per als amants del senderisme i la natura. Destaquen paratges com la Malla del Llop (1.360 m), la Penya Alta, el Peñón Mulero, el Pas de la Rabosa, les Simes del Partegat, el Port de Confrides (960 m), així com el naixement del riu Guadalest. També són conegudes les fonts de la Font de l’Arbre, Font de Forata, Font del Fuster i la Font de Machelis.

L’accés des d’Alacant es realitza per l’AP-7 o la N-332, prenent a Benidorm la carretera CV-70. Limita amb els termes municipals d’Alcoleja, Benasau, Beniardà, Benifato, Quatretondeta, Fageca, Famorca i Sella.

Història

Confrides té el seu origen en una alqueria musulmana anomenada Aljofra. Després de la conquesta cristiana, l’any 1264, Jaume I d’Aragó va donar la vila a Vidal de Sarrià. Tot i que la família Sarrià va mantindre el domini durant dues generacions, posteriorment passà a mans de l’Infant Pere, i més tard a les famílies Cardona i Ariza.

Durant la segona meitat del segle XIV, amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides va ser ocupada per tropes castellanes fins a l’any 1364, quan va ser recuperada per Pere IV d’Aragó. A principis del segle XVI, arran de la Guerra de les Germanies, la població musulmana —d’uns 120 a 160 habitants— va ser obligada a convertir-se al cristianisme. La conversió forçosa provocà revoltes, especialment l’any 1526.

Abans de l’expulsió dels moriscos en 1609, Confrides comptava amb uns 240 habitants, que oferiren una forta resistència armada i es refugiaren a les muntanyes del Vall d’Alauar. Durant la Guerra de Successió, el municipi es va distingir pel seu rebuig al bàndol borbònic.

Monuments

• Església Parroquial, edifici del segle XVIII d’interés arquitectònic.

• Restes del castell àrab medieval, situades a la Penya del Castellet, en un enclavament gairebé inaccessible i considerat el punt fortificat més alt de la província.

• El noguer antic de la plaça, arbre emblemàtic del municipi.

Festes a Confrides

• Sant Antoni (13 de juny): una festa popular que reuneix els veïns al carrer dedicat al sant, amb un sopar tradicional a base d’embotits elaborats al poble, i una xicoteta processó.

• Festes Patronals: se celebren l’últim diumenge d’agost en honor a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Dolors.

• Les Xapes: tradició de gran interés cultural que es celebra la nit de Dijous Sant, un joc ancestral amb monedes on s’aposta a cara o creu.