Descripció

 

L’Abdet només compta amb tres carrers principals: el carrer de Dalt, el carrer d’Enmig i el carrer de Baix. També destaquem el carrer de la Costereta.

La població és d’origen àrab. L’any 1264 el rei Jaume I la va entregar a Vidal de Sarrià, a qui en 1271 va succeir el seu fill Bernat de Sarrià, el qual la va cedir en 1335 a l’infant Pere. Posteriorment, les cases de Cardona i Ariza van posseir el senyoriu.

De seguida pensem en un origen àrab del nom que, evidentment, té l’aire d’un nom propi dels nombrosíssims amb Abd- o amb noms de la mateixa arrel. Però això pot ser víctima d’una mirada superficial, ja que no s’explicaria la terminació -et. No trobem res igual en els llistats de topònims àrabs; i l’ús amb article indueix a un apel·latiu romano-mossàrab o català. Realment, trobem una explicació àrab més d’acord amb el “paisatge toponomàstic” d’aquesta vall i amb el passat radicalment morisc d’aquest lloc.

L’arrel abd- va tindre plena acollida en l’àrab arreu, amb el significat de “servir”, “adorar”. En particular, era un verb procedent naturalment del seu participi actiu abid, amb el significat d’“ermità”. En diccionaris més accessibles, figura també com a adjectiu, amb el significat d’“adorador”, “devot”.

També consta que és corrent el femení abida. Posat en plural, és abidat, és a dir, “adores”, “devotes”.

Per tant, ja tenim una explicació fonètica completa del nostre nom, ja que és una norma general de l’àrab vulgar hispànic i magrebí l’emmudiment de la “i” interna seguida de vocal llarga.

En la parla morisca, havia de sonar proveït de l’article alabdat, d’on es catalanitzaria (a)labdat i, finalment, l’Abdet.

No és gens artificial aquest adjectiu femení plural, atés que és un procés repetit en el català. L’ús de l’adjectiu femení “devota” amb el sentit d’“ermita”, “santuari”, ja s’apuntava al segle XV:
«…el vell rei es va retirar a contemplació a una devota ermita».
(Tirant lo Blanc, Ag I, 21).

---

 

Història

 

L’any 1526, els musulmans es van rebel·lar contra l’ordre de conversió manada per Carles I. Amb lluites permanents contra Castella, en 1609 tornaren a alçar-se en armes, sumant-se als moriscos refugiats a les muntanyes de la Vall de Laguar fins que foren expulsats definitivament eixe mateix any, deixant abandonades les dotze úniques cases que hi havia. Posteriorment, va ser repoblat i, al segle XVIII, ja comptava amb vint-i-cinc cases, arribant a tindre el municipi complet de l’Abdet i Confrides 822 habitants.

Durant els dos últims segles, la població ha descendit lentament. Durant el període 1960-1970 va disminuir un 17%, arribant a baixar en l’última dècada un 50%. Segons els Arxius Espanyols en Xarxa, concretament en la Secció Noblesa de l’Arxiu Històric Nacional, apareixen les dades següents (treball realitzat per Paco Bou):

• En 1502, un títol de possessió donat a Alonso de Cardona dels llocs d’Aljofra, Alafdet i Florent. Veiem ací “Alafdet” en lloc d’Abdet, possiblement el nom en àrab sense evolucionar.

• El 16 d’agost de 1429, el Títol de Privilegi d’Alfons V d’Aragó pel qual va fer mercé a Hug de Cardona de Guadalest i Confrides.

• En 1488, el Títol d’Aprovació per l’egregi Hug de Cardona del Sindicat dels llocs de Realenc…

• En 1445, diversos títols de llicència i reconeixement atorgats per Hug de Cardona, Senyor de la Vall de Guadalest i Confrides…

• El 6 de juny de 1494, el Títol Abstracte del Sindicat celebrat a Beniopa…

• Dues Cèdules d’Alfons V d’Aragó manant donar possessió del Castell de Guadalest i la vila d’Ondara a Hug de Cardona…

(text adaptat mantenint el contingut històric original)

---

 

Festes

A l’Abdet se celebren dues festes:

La Festa dels Joves
L’última setmana de Pasqua, en honor a Sant Vicent Ferrer. És tradicional la foguera a les portes de l’església.

La Festa dels Casats o Festes Majors
El tercer cap de setmana d’agost, en honor a la Mare de Déu dels Dolors. El seu acte principal és l’ofrena. Durant el dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars a la plaça, partides de pilota valenciana, actes culturals i activitats infantils; a les nits hi ha revetla.

---

 

Recursos turístics

• L’Església en honor a Sant Vicent Ferrer.

• El Trinquet, situat a la plaça de Sant Vicent Ferrer, data de 1772 i és, per tant, un dels més antics de la Comunitat Valenciana.

• El riu Mela, paratge de gran bellesa natural molt visitat pels amants del descens de rius i barrancs.

• El Llavaor Vell, llavador on en segles passats es feia la bugada, recentment restaurat.

• La Creueta del Penyó, penyal que corona el poble; des del seu cim es pot observar una excel·lent panoràmica del poble i dels voltants.

• Fonts: al llarg i ample del terme municipal hi ha multitud de fonts d’aigua cristal·lina i fresca: Mela, Llorca…

Hui en dia, una de les coses que més criden l’atenció és la verema. Antigament, als pobles de la Vall de Guadalest el cultiu de la vinya i l’elaboració de vi i panses estaven molt estesos, però amb la plaga de la fil·loxera aquesta tradició es va perdre i hui només queden xicotetes vinyes a tot el vall. A l’Abdet, Ernesto Santacreu cultiva la menuda Viña Cabero i produeix el vi negre Señorío de Santacreu, d’excel·lent qualitat per a consum propi.